Com és que escorem cap a la dreta

 

Aquesta era la patacada esperada 

que tindrien les esquerres a les Municipals

.Però la que vam tenir va ser molt més gran.

Amb les últimes eleccions municipals espanyoles, s’intuïa que les esquerres tindrien una gran davallada. Però la patacada ha estat espectacular. Des del meu punt de vista personal crec que la gent conservadora estem un xic preocupats per les poques decisions clares en què els grups d’esquerra estan fent últimament. Hi ha molta demagògia amb forces temes socials, que fa que les persones de certa edat i amb una vida que ja considerem estable, molts fonaments de la nostra manera de ser estan trontollant.

Qui mou els cordills de les xarxes socials? .

També la joventut amb ganes de fer-se un lloc a la societat, cada cop ho tenen més malament. I els missatges que reben són poc esperançadors. I sempre a través de les seves xarxes socials que, no sabem qui estira els cordills.

Ken Loach, director de cine d'extrema esquerra deia

que les persones que se senten amenaçades

voten feixisme.

Ken Loach un director de cine d’extrema esquerra deia que la desesperança quan la gent se sent perdedora o amenaçada vota al feixisme. I al contrari els instints de les persones es tornen generoses quan se senten segures. I ara hi ha molta gent que compleix el primer requisit.

l'extrema dreta sap vendre els seu producte

i la joventut s'ho creu i segueix.

Cert que d’aquest mal estar, l’extrema dreta sap vendre un producte rupturista i trencador per seduir a tota la joventut una miqueta anti-sistema. A les classes d’economies solvents, els seus discursos també els hi donen solucions per garantir un futur establer. I ara en molts països abanderats com a demòcrates, sigui per vots directes o per coalicions, les extremes dretes van agafant protagonisme.

Malgrat les lleis,

cada dia hi ha més violacions.

Amb les polítiques encaminades a protegir a les dones (gràcies a Déu) per un cantó, sembla que les lleis són bastant clares i punibles, però per altra banda cada cop hi ha més dones assassinades. I aquests partits d’extrema dreta, intenten reduir les dones al lloc que tenien amb els nostres pares, submises i  calladetes.

Els que paguem impostos,

cada dia ens sentim més desemparats.

Els grans creiem en el nostre esforç.

Ara s'espera que tot ho solucioni la societat.

I la gent que paguem els impostos, eduquem amb criteris humanístics, intentem ser solidaris, cada cop ens sentim més desemparats respecta a valors que s’han mantingut de per vida. I les forces democràtiques actuals en molts països sembla que hi ha una tendència a valorar el mínim esforç i que l’estat ha de solucionar tots els problemes. Segurament els de la meva generació, estem acostumats a aconseguir les coses amb un gran esforç personal i avui en dia tot ha de venir de la societat.

L'extrema dreta sap parlar cridar molt.

Ens resoldrà els problemes?.

L’extrema dreta, com que sap parlar i cridar molt, sense donar mai cap programa concret, tocar la fibra a molta gent descontenta que esperava molt de la societat i que creu que les ultradretes ho solucionaren.

En algunes escoles treuen els signes religiosos tradicionals,

i a més, fan canviar el menú i suprimeixen els porc.

Ens treuen democràticament les creus de les escoles, molts centres educatius han eliminat moltes festes religioses i tradicionals de tota la vida, hi ha llocs que hi ha mesquites que a la nit estan cantant els almuecín, llocs que es canvia el menjar escolar perquè ni hi hagi porc, i els únics que  toquen aquests temes son els d’extrema dreta.

L'extrema dreta aprofita la llei del pèndol

que ara els bufa a favor.

L’extrema dreta per desgràcia no ha solucionat realment cap problema  al poble...

però amb la llei del pèndol, ara estan en un bon moment.

Salvador Carrió

 

Cambio de temporada

 

Cambio de temporada

un trabajo enorme!.

¡!Vaya trabajazo!!, lo digo porque a todos nos cuesta mucho cuando sucede, ahora hemos pasado del frío al calor… ufff!, son muchas las cosas que hemos de hacer cuando esto sucede, por ejemplo 

Ordenando el armario.

• -      guardar la ropa de invierno lavada toda y sacar la de verano
• -      hacer sitio en el armario pues siempre hay mas ropa que el año anterior, ¿porque será?
• -     Tendríamos que dar la ropa que está en buen uso y que otras personas la puedan aprovechar y claro, tirar la que no sirve por mucho que nos duela.
• -      Todos solemos tener un cajón con bisutería y pienso que hay que renovarlo. Sabemos que hay Rastrillos que revenden lo que ya no usamos.

-      Lo mismo podemos hacer con los zapatos… en una palabra…

RENOVARSE.

Ayudando a mi marido a buscar sus mocasines,

que ya debimos tirar el año pasado

Mi marido aun está rebuscando un par de zapatos mocasines y unas sandalias que le gustaban mucho y, por más que revuelve no los encuentra. Yo pienso que los debimos tirar hace tiempo.

En nuestra estanteria no cabe ni un libro más.

Somos conscientes que muchos de ellos no los vamos a leer de nuevo.

Sabremes hacerlos llegar a quienes esperan leerlos?.

Otra cosa importante es la lectura. Son muchos los libros que vamos almacenando y que no vas a volver a leer. Hay muchas personas que no pueden comprar libros y que les encanta leer, con lo importante que es la lectura y que además de ir aprendiendo con ellos nos acompañan en muchos ratos de tranquilidad.

Enseñemos a leer a nuestros nietos,

y sabran dejar de buscar en el ordenador.

Con los libros debemos iniciar a los nietos en su lectura ya que en la vida es muy bueno tener un hoby, algo que nos abstraiga, nos guste y a la vez compense, además de enseñarnos a comprender la vida de otros a parte de la nuestra.

Tejiendo un jersey para nuestro nieto.

Un trabajo alternativo y provechoso.

Con todo esto disfrutamos porque no solo es importante el trabajo, aunque nos guste mucho trabajar, además de necesario como: carpintería, labores, ganchillo, coleccionismo, etc. Con todo ello disfrutamos.

Seas hombre o mujer ...

tienes que cuidar tu preséncia.

Hay que prestar atención a ti misma y valorar todo lo que nos rodea, porque la felicidad está hecha de pequeñas cosas que nos satisfacen a nosotros y a las otras personas que nos rodean.

Estos niños saben compartir

Uno tiene muchos làpices i los ofrece al otro

que no tiene ninguno.

Siempre hemos de estar abiertos tanto para recibir como para dar. Nos podemos encontrar con situaciones límite, tanto nosotros como los demás.

Por todo lo que os he hablado creo que es tan y tan importante estar pendiente del … 

Cambio de Temporada

 

Mary Luz Eixarch

Cayo Julio Cèsar i la Intel.ligència artificial

Juli Cèsar.

Juli Cèsar un líder militar, estadista  i un gran estrateg romà.

Imaginem, per un moment, que hagués tingut al seu abast una eina tan important com és la Intel·ligència Artificial (IA). Sense cap dubta, això hauria afavorit tenir una visió més profunda sobre les fortaleses i les debilitats dels seus adversaris; la conseqüència hagués estat planificar moviments més precisos i eficients, un sistema més ràpid de comunicació molt més avançat i una clara millora en la coordinació entre les seves tropes en el mateix camp de batalla. I tot això hauria afavorit un millor coneixement del seu enemic.

Cèsar quan va creuar el Rubicón

i conquerir les Gàl·lies.

Quant a l’administració del seu imperi, poder gestionar més eficientment els recursos, així com mantenir un control més precís sobre els territoris conquerits.

Si el Cèsar hagués tingut accés a la intel·ligència artificial,

Que hagués passat?

Els algorismes avançats de la Intel·ligència Artificial li podia haver permès analitzar dades econòmiques, demogràfiques i polítiques  que li proporcionarien informació vàlida per a  la presa de decisions i la planificació a llarg termini.

Preparant la conspiració.

Juli Cèsar, va ser assassinat, per causa d’una conspiració de diversos senadors romans. Si hagués tingut accés a la intel·ligència Artificial, és gairebé segur que hauria pogut anticipar i prevenir aquest complot mortal. Aquesta intel·ligència hauria analitzat les relacions i els patrons de comportament dels senadors per tal d’identificar canvis en les persones clau i així ser avisat sobre possibles conspiracions.

Sense IA, i a cau d'orella,

 al Cèsar ja li va arribar la notícia

però no hi donar credibilitat.

En resum, si Juli  Cèsar hagués tingut accés a la Intel·ligència Artificial la seva capacitat per liderar i governar hauria estat encara més formidable, la seva anàlisi sobre estratègies, comunicació i gestió, segurament  hauria estat molt més important, però, hauria canviat la història d’un home tan intel·ligent i capaç  a millor? Això no ho sabrem mai.

Avui, podem preguntar a l IA

si li hauria donat els noms del conspirats?

Evidentment,  la comparació feta entre Juli Cèsar i la Intel·ligència Artificial només pot ser imaginada, però ens pot servir per reflexionar sobre l’impacte que la tecnologia pot tenir en tots nosaltres, així com, amb les nostres habilitats i  costums. Seria bo que, amb les eines actuals, poguéssim aprendre, com a mínim a transformar els  errors del passat, cosa que sembla força difícil.

Juli César va néixer el 12 de juliol de 100 aC., Sabura (Itàlia)

Assassinat de Cèsar

ordenat per Lucio Junio Bruto.

Va ser assassinat el 15 de març del 44, a.C., justament per qui tenia una gran relació, Lucio Junio Bruto. Alguns van advertir a Cèsar que el seu favorit s'estava tornant en contra seva, però el dictador va rebutjar les acusacions i, tocant-se el cos amb una mà, els deia: "Doncs què, us sembla que Bruto no ha d'esperar la fi d'aquesta carn?". Amb aquesta frase volia dir que 

Bruto tenia a la mà convertir-se en el seu successor natural

de la més alta magistratura romana.

Aquest article ha estat escrit a mitges entre intel·ligència Artificial i jo.

Carme Andreu

 

La mobilitat en el meu barri

 

Antic autobús de Barcelona de la línia 16 o 17.

Quan arrencaven de pujada feien un soroll molt intens

que avui no toleraria cap veí.

Des de l’any 1958 que vaig venir a viure al barri del Putxet, el barri ha canviat molt, ja que Mitre no estava obert i hi havia petites casetes habitades normalment per persones grans. Des de sempre ens hem sentit un barri amb bons mitjans de comunicació ja que tenim dos eixos principals, el  carrer Balmes, amb els autobusos 16 i 17, i la plaça Lesseps amb el metro de la línia 3.

Ultima estació del tren de Sarrià

a la Av. del Tibidabo.

La seva inauguració va comunicar el tren

des de Catalunya fins a dalt del carrer Balmes

Una millora molt important

per la part alta de la Ciutat.

La primera gran millora va ser quan el tren de Sarrià va inaugurar el tram des de Gràcia fins a l’avinguda  del Tibidabo i la segona quan es va obrir la Ronda del General Mitre o Ronda del mig, que va permetre que passessin autobusos en sentit horitzontal.

La nova línia V15,

amb el seus nous cotxes moderns i llargs

que van significar una millora de qualitat del servei.

de totes les línies de la xarxa octogonal.

L’altre millora va ser implantar la xarxa octogonal en la que el 16 i 17 clàssics va desaparèixer i és va posar el V15 i l’H6. Aquests van portar una freqüència de 5 a 8 minuts en els dies laborables i una velocitat molt més alta amb, i el el temps d'anada fins a Catalunya o a la Barceloneta va disminuir molt.

Després de mitja hora d'espera

només hi caçat un cotxe que passés de 30 ...

i la foto m'ha fallat, però a ell l'han retratat.

Però quan les coses van bé, surten savis en l’Ajuntament que implanten noves normes i ja la tenim armada. Ara mirem que ha passat al carrer Balmes des de plaça Molina, sentit pujada. S’ha reduït la velocitat màxima a 30, ja que hi ha una escola i no fos que algun escolar que surtis empaiten una pilota l’atropellés un cotxe o un autobús i pregues mal. És evident que si la trompada és a 30 serà menys important que se fos a 50. Però jo crec que aquesta sobre protecció que donem als escolars el fa més distrets i poc responsables del que necessiten per enfrontar-se a la vida.

Però no tots escolars són iguals.

Aquest escolar no necessita ajuda

sinó que ell és qui ajuda a aquesta invident.

Però aquesta mida, és realment per protegir als escolars?  O és perquè no es vol que hi hagi circulació de cotxes i de rebot, que la circulació sigui més lenta, i que els autobusos perdin qualitat en el seu servei?. 

En les hores no escolars,

és correcta que la protecció estigui vigent?,

A mes aquesta obligació de 30 està vigent les 24 hores i els 365 dies a l’any i també afecta als vehicles de baixada. Crec que això està impugnat i ja veurem que decideix la justícia.

Aquets model de Ciutat que estem fent, crec que no s'ajusta al de una Ciutat Inclusiva per Tothom

Joan   

Guerres i conflictes

 

Ciro el Gran, Rei Persa.

En el món, des de que és món, hi ha hagut guerres.

El món d’ençà que és món  i en tenim notícies històriques, sempre ha estat en conflicte permanent. Avui toca a una zona i al lustre següent els conflictes es traslladen a altres llocs estratègics. Aquesta és la nostra història. Sembla que l’ésser humà està més preparat per fer-se mal entre ells que treballar pel bé comú.

Test a les escoles per pensar

que s'ha de fer per millorar al món ...

i van sortir poques idees.

Es va fer un test a escoles amb nens i nenes de primària on se’ls demanava que pensessin en coses que poguessin millorar el món. El resultat va ser força minso. La següent pregunta era que pensessin coses per fer mal a la humanitat. Les respostes van ser moltes i de molts colors. D’això concloïa l’estudi que som més propensos a pensar i fer dolenteries, que d’ajudar a tenir un món millor. Sense generalitzar per descomptat.

La força d'un poble

quan li prenen casa seva.

Les guerres en totes les èpoques, comencen o bé per la seguretat del territori, per la fe, per la democràcia, per la “pau”, per la gana i suposo que per molts més temes. I amb  aquestes consignes els dirigents de torn, inverteixen milers de diners amb aconseguir la victòria. Una victòria que sempre té el final amb una taula de negociació i unes firmes, quan ja han mort la majoria dels soldats i no queden diners per a continuar. I molt sovint al cap de poc temps els que es mataven tornen a ser “amics” per interessos i els motius del  conflicte queden difuminats i els pobres soldats i ciutadans morts, oblidats.

Algú recorda aquest personatge?

És el mariscal Petain, 

Guanyador de la batalla de Verdun,

a la primera guerra mundial.

Però, com va acabar?

Si preguntem a la gent com va començar la Primera Guerra Mundial amb milions de morts, la immensa majoria de persones, no sabran respondre. I algunes ni que va existir.

Les guerres converteixen ciutadans

incapaços de matar un conill

en assassins en sèrie.

I el més greu de les  guerres no és solament el d’eliminar el major nombre de soldats enemics, sinó que també es tracta d’aterrir a la població civil, amb violacions, morts i tortures a gent totalment indefensa. Els sistemes militars tenen el “do” de convertir persones civils incapaces de matar un conill, a assassinar amb llicència sense cap mena de mesura.  

Batalla de Lepant,

una més de les guerres entre moros i cristians.

I moltes guerres han estat propiciades per temes de religió. I em costa de creure, que amb nom d’un Déu, crec que únic, siguem capaços de matar i torturar. S’han matat catòlics contra protestants, islamistes contra catòlics i al contrari. I totes les batalles han estat beneïdes per les esglésies oficials.

El quadre de Velàzquez,

la rendició de Breda.

Quan era jove, amb edat de buscar el meu lloc amb la fe, vaig veure un reportatge d’un religiós beneint uns tancs per anar a matar a uns altres ser humans, que també hi havia un altre religiós beneint també les màquines de matar. No em va quadrar i d’aleshores, estic molt lluny de les religions oficials.

Cementiri de Verdun

Tinc amics que el visitaren quan eren joves

i encara ara recorden que es van quedar glaçats.

I ara tenim la propera a Ucraïna i moltes més llunyanes, que Déu sabrà quan acabaran, però de segur que asseguts en una taula i firmant un acord de pau.

Una "taula de pau" com ara aquesta

acabarà amb la guerra, però dels morts

ningú se' n recordarà.

I com sempre netejada una part de la població, la vida segueix.

Salvador CM

Edad

  

Decia este sabio tibetano:

"Debemos intersarnos más por el bien estar de los demás"      

Como decía el Dalaí Lama “Necesitamos, en definitiva interesarnos más por el bienestar de los demás”. En otras palabras, lo que ahora falta es la bondad, la compasión, debemos mirar en nuestro interior.

Este coche de la años 50 éra un buen coche i muy seguro

pero hoy los hay de más ràpidos i modernos

És como nuestro cerebro, que no es tan ràpido como el de los jóvenes

pero nos permite tomar deciciones totalment correctas.

Como era el Dalaí Lama, no creéis?. Nuestro cerebro no es tan rápido como en la juventud, pero creo que gana más en flexibilidad y nosotros, los mayores tomamos decisiones correctas y cuando hace falta conectamos.

Estas personas puede presumir de su edat,

Son mayores, peró no viejas.

Es por esto por lo que yo pienso que no debemos tener miedo a la vejez, sino interesarnos por hacer cosas y no quedarnos quietos en casa; hay que ir de tiendas, cafés, espectáculos. Hay que estar orgullosos de la edad que tenemos.

Los abrazos del final del dia,

cuando ya estamos cansados,

és que ha sido un dia fructífero.

Hay que hacer que nuestros brazos abracen, que nuestros labios besen y que lleguemos a casa cansados y satisfechos por lo realizado durante el día.

Robert Waldinger (psiquiatra de Harward)

Ser felices nos hace más sanos.

Según dice Robert Waldínger (psiquiatra de Harward) “sentirse felices reduce el riesgo de enfermedad y nos hace estar sanos”.

Las personas que tienen un buen corazón

se les nota.

Cuando una persona tiene buen corazón se nota desde lejos no creéis?. Las personas más preciosas son aquellas que nos abrazan por dentro y nos hacen sentir bien con su presencia como lo hacen muchos de nuestros amigos y parientes. A veces pienso que debemos alejarnos de los que nos hacen sentir mal.

Si no puedes jugar a futbol, no te preocupes

Quizá seas un crac jugando al mus.

Madurar nos convierte en personas más seguras y positivas, puede que perdamos fuerza pero se gana en sabiduría. Tenemos que hacer “Stop”. en pensamientos como… no puedo hacer deporte… no tengo edad para ciertas cosas, etc. pero no hay que obsesionarse con ello, hay que tomarse la vida con tranquilidad. No opináis igual que yo?.

Cuidado con los peligros que nos acechan.

Las caidas son muy peligrosas.

Lo que creo es que hemos de tener mucho cuidado es con ciertos peligros como: no usar alfombrillas porque se puede resbalar, no mezclar lejía con amoniaco, secarse el pelo lejos del agua, no incorporarse de golpe estando tumbados o sentados, sujetarse en los pasamanos al subir y bajar, mirar siempre al suelo al caminar etc. etc. Esto me lo dice siempre mi hermana y francamente, le hago caso.

Nuestra edad es preciosa.

Mary Luz Eixarch

 

Què és la felicitat

 

Alguns d'aquests sembla que no tinguin sentiments.

 Serà el que ha escrit aquest article?.

Avui he connectat amb algú que no té sentiments. Volia saber que en pensava ell d'aquest tema i la seva resposta ha estat aquesta:

Aquesta família sembla feliç.

La felicitat és un estat emocional i subjectiu que experimentem els éssers humans. És una sensació de benestar, plenitud i satisfacció general a la nostra vida. Però és important tenir en compte que la felicitat pot ser diferent per a cada persona, ja que tots tenim diferents desitjos, necessitats i perspectives.

En aquesta altre família,

tots semblant feliços

però cada un per motius diferents.

La felicitat pot sorgir de diferents fonts i aspectes de la nostra vida, com les relacions personals, els assoliments professionals, el creixement personal, la salut, l'espiritualitat i el sentit del propòsit. Algunes persones troben felicitat en les petites coses quotidianes, mentre que altres poden buscar-la en metes més grans o en el servei als altres.

La felicitat és volàtil.

Tant aviat n'ets molt i passes a poc.

Aquesta gràfica ens ho recorda.

És essencial comprendre que la felicitat no és un estat constant ni permanent. És una emoció que pot variar en intensitat i durada al llarg del temps. Experimentem moments de felicitat, però també passem per desafiaments i dificultats que poden afectar la nostra sensació de benestar. Cada individu té la seva pròpia definició de la felicitat i el seu camí per aconseguir-la.

Algunes persones busquen la felicitat

a través de l'amor

i altres en el creixement personal.

Algunes persones poden buscar-la a través de l'amor i les relacions properes, mentre que altres poden trobar-la en el creixement personal, l'assoliment de metes o la contribució a la societat. No hi ha una fórmula única per a ser feliç, ja que depèn de les nostres experiències i valors personals.

La felicitat no és el destí final

sinó més aviat un camí

en obres que no acaben mai.

En resum, ser feliç implica experimentar una sensació de benestar, plenitud i satisfacció a la vida. És un estat subjectiu que pot variar per a cada persona i depèn de diferents aspectes de les nostres vides. La felicitat no és un destí final, sinó més aviat un camí en constant evolució que tots recorrem de manera única.

... Oh| ,Però sorpresa ...

Quan he llegit l'article abans de publicar-lo, he tingut una gran sorpresa. M'ha semblat una mica "finolis" i de poc pes. Jo esperava alguna cosa diferent, com ara, més tècnica, és a dir, tot allò que es produeix en el nostre cervell quan ens sentim plenament feliços, com per exemple l'alliberament de l'oxitocina o d'altres, reaccions del cos, però no ha estat així i m'ha decebut. Però quan us digui que el seu autor a sigut... una IA (Intel·ligència Artificial), espero que us passi com a mi que he notat ...

Que sembla que li falta molt temps

perquè arribi a tenir sensacions, estímuls, etcètera, com nosaltres

Carme